
Els valors del nostre fundador, Francesc Moragas, són el nostre referent.
La casa es manté dreta al carrer dels Lledó, al cor de Barcelona.
Allà va créixer Francesc Moragas.
Ell és l’home darrere l’ànima de ”la Caixa”. Amb optimisme, humanisme, discreció i constància, ens va procurar la nostra raó de ser: dignificar la vida de les persones, en especial la dels més vulnerables.
No li va ser fàcil. Primer, perquè tenia una salut delicada. La va enfortir amb esport i decisió. Després, perquè als 12 anys es va quedar orfe de pare. El padrastre, expert en assegurances, li va inculcar l’interès per l’estudi de la previsió social, un concepte inèdit aleshores.
Quan el 1902 va esclatar una gran vaga general —ateses les dures condicions que suportaven els obrers, infants i adults, perquè aleshores treballaven tots—, que va ser reprimida amb duresa, Francesc Moragas va saber que era el moment. Calia canviar aquell present per construir un futur millor.
Pioner, humanista i home d’acció, Moragas es va valer de la confiança que irradiava la seva persona per, amb la complicitat de set entitats empresarials barcelonines, fer una crida a l’ajuda a través de la premsa.
Va ser un èxit. Després d’indemnitzar les famílies, el sobrant es va destinar a crear una caixa de pensions. Així va néixer, el 5 d’abril de 1904, la Caixa de Pensions per a la Vellesa. Sí, ”la Caixa”, la raó de ser de la qual és ajudar les persones, en especial les més necessitades.
Avui, 150 anys després de néixer el nostre fundador, renovem el seu esperit i els seus valors són més presents que mai amb «la feina al cap i la gent al cor» —com a ell li agradava dir—, i la convicció de fer d’aquest món una cosa millor.
Dates més destacades
-
1868
Neix Francesc Moragas, l’home darrere l’ànima de ”la Caixa” -
1881
Orfe de pare, el padrastre el forma en previsió social -
1894
De família de notaris i lletrats, Moragas es forma com a advocat -
1895
Clotilde Illa Arquer, una de les dones decisives a la vida de Moragas -
1902
L’esclat de la vaga general i la crida a l’ajuda de l’empresariat -
1904
El naixement de la Caixa de Pensions per a la Vellesa -
1915
Els Homenatges a la Vellesa, pilar d’una Obra Social sense precedents -
1920
La primera caixa d’estalvis de Catalunya i d’Espanya -
1935
Mor l’home que va fer seves les necessitats dels altres
-
Les campanes de la catedral de Barcelona van repicar amb el toc de bateig el 20 de desembre de 1868. Una setmana abans, el dia 13, havia nascut el benjamí de la família Moragas Barret. De cos malaltís, ment perseverant i esperit optimista, Francesc va fer d’aquella fragilitat la seva força. «L’impossible no es sinó una mica més difícil que les coses difícils», era la seva màxima.
-
Un atac sobtat al cor acaba de manera inesperada amb la vida del pare de Moragas, Arístides, pujant a un tren a Blanes. Al cap d’un any, la vídua contreu matrimoni en segones núpcies amb l’advocat aragonès Juan Antonio Sorribas, que va resultar ser un excel·lent mentor. Així, li inculca l’interès per les llengües i l’estudi i, quan mor, li deixa la direcció de la revista Los Seguros. El jove Moragas decideix aleshores dedicar-se plenament a la previsió social.
-
Amb un expedient acadèmic brillant, Francesc Moragas obté el títol d’advocat. L’hi atorga la Universitat de Barcelona, envoltat de companys que també seran prohoms: Enric Prat de la Riba, el cardenal Vidal i Barraquer… Estudia a fons, alhora que s’agafa descansos per recórrer Catalunya, Espanya i França en bicicleta, l’invent de l’època, i es familiaritza amb les necessitats de les persones.
-
Les campanes toquen a casori a la basílica de la Mercè de Barcelona. Francesc Moragas es casa amb Clotilde Illa Arquer, persona de gran sensibilitat. Ella mateixa, la mare d’en Francesc —Consol Barret, culta i amb molta personalitat— i Àngels Mateu —que li va obrir les portes del Mont de Pietat de Santa Madrona— van exercir una gran influencia sobre ell. Moragas va fer molt per apoderar les dones a través de l’Institut de la Dona que Treballa i altres iniciatives.
-
Milers d’obrers van declarar una vaga general sense precedents el 1902. La repressió policial va ser brutal, i hi va haver morts i ferits. Un sector de l’empresariat, animat per Moragas, va llançar una crida a l’ajuda a través de la premsa: urgia recollir diners per indemnitzar les víctimes i les famílies. Amb la quantitat sobrant es va crear una caixa de pensions d’ajuda als obrers. La campanya es va propagar ràpidament i va ser un èxit.
-
El 5 d’abril de 1904 neix la Caixa de Pensions per a la Vellesa. Al llarg de més de trenta anys, dia rere dia, la dirigeix Francesc Moragas i la presideix Lluís Ferrer-Vidal. La dignificació de la gent gran, el suport als desafavorits, el foment de l’estalvi i el gust per la feina ben feta són els valors principals del pensament de Moragas que marquen el futur de l’entitat.
-
Francesc Moragas proclama a Sant Sadurní d’Anoia el primer homenatge a la gent gran. És una cosa mai vista arreu del món, i molts països la van adoptar de manera semblant. Dos anys després, instaura l’Obra Maternal (1917). El següent, el 1918, posa en marxa l’Obra Social en majúscules, un gran projecte adreçat a dignificar la gent gran i les persones més necessitades, com també a erradicar malalties. A partir d’aleshores, les iniciatives es multipliquen: l’Institut de la Dona que Treballa (1920), la Clínica de Cirurgia de Santa Madrona (1921), la Llar per a Dones i Infants Malalts (1922), la Clínica de Medicina (1925), la Clínica Maternal (1928), l’Empar de Santa Llúcia (1920), l’Institut Català per a Cecs (1921), l’Institut Català per a la Rehabilitació Física de Mutilats (1922) i l’Institut de Serveis Socials (1929) són només algunes de les primeres d’aquestes obres.
-
El 1920 l’entitat esdevé la caixa d’estalvis principal del país. La resposta de les classes populars és excel·lent: són milers els que confien els estalvis a ”la Caixa”. Les seves propostes de previsió es popularitzen, i la caixa creix de manera constant fins a assolir, a començaments dels anys 30, el 60 % de l’estalvi català i el 25 % del conjunt de l’espanyol. En vida de Moragas, fins al 1935, s’obren un centenar d’oficines a tot Catalunya, les Balears, Madrid i Andorra.
-
«Soc l’home més ambiciós del món. Sense tenir cap necessitat, he fet meves totes les dels altres», escriu Moragas al setmanari El Mirador el 1935. Aquell mateix any, el 27 de març, als 66 anys, mor en una habitació de la Clínica de Cirurgia de l’Institut de Santa Madrona, que ell mateix havia inaugurat. Els diaris s’omplen de necrològiques i semblances de la seva persona: «Un home senzill i modest, i un treballador incansable», «Es va saber guanyar l’afecte i el respecte de tothom». Multitudinària, la comitiva fúnebre va aplegar milers de ciutadans al centre de Barcelona..