L’esclerosi lateral amiotròfica, coneguda com a ELA, és una malaltia neurodegenerativa progressiva que afecta les cèl·lules nervioses del cervell i la medul·la espinal, i que causa debilitat i pèrdua de control muscular fins a provocar la immobilitat de la persona i la mort. Hi ha unes 450.000 persones afectades d’ELA al món, 3 de cada 10.000 habitants a Europa, amb una esperança de vida d’entre tres i cinc anys des del diagnòstic.
L’evidència científica mostra la relació entre els factors de risc de l’estil de vida relacionats amb el metabolisme i l’ELA. L’obesitat s’associa a un risc més baix de desenvolupar l’ELA, i confereix un avantatge de supervivència als pacients amb aquesta malaltia pel seu impacte directe sobre el metabolisme.
Tot i que se’n desconeixen les causes, la neuroinflamació és un dels mecanismes patogènics que contribueixen a l’aparició i la progressió d’aquesta malaltia. Fins ara, els fàrmacs antiinflamatoris s’han mostrat ineficaços per tractar-ne els símptomes i frenar-ne l’evolució.
Molts equips científics de tot el món busquen diferents solucions per poder arribar a tractar aquesta malaltia i potser vèncer-la en un futur pròxim. Quines perspectives terapèutiques tenim avui dia per tractar l’ELA? Quines aproximacions a possibles tractaments s’estan investigant?
Ponents:
-
Carmen M. Fernández-Martos, investigadora principal del laboratori de Neurometabolisme, Hospital Nacional de Paraplègics (HNP) de Toledo.
-
Rubèn López Vales, catedràtic del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, i investigador de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Moderador:
-
Jorge Alcalde, periodista i divulgador científic, director de la revista Esquire.
Ambdós investigadors han rebut ajuts de la Fundació ”la Caixa” i de la Fundación Luzón per investigar sobre l’ELA, a través de la Convocatòria CaixaResearch d’investigación en salut. Amb els següents projectes:
